miércoles, septiembre 12, 2007

11 - S Català

Ahir, com cada any, va celebrar-se la diada típica catalana de l'onze de setembre. Ofrenes, polítics donant discursos, altra gent revindicant la independència catalana, i d'altres tradicions en aquest dia tant conegut a Catalunya.


La meva opinió sobre aquesta "independència" i d'altres (les que més conec), és molt reticent, encara que la respecto com a opinió cultural i manifestació autònoma, cosa que em sembla que en els temps que corren, és difícil que es compleixi; m'explico:

Nacionalisme, sentiment de pàtria, d'estat o nació gran i única i indepentent, per la meva part, és totalment incomprensible. Sentiment de cultura, de diferència o estima pel lloc on un neix, és fàcilment assimilable per a qualsevol ésser humà. Ara bé, dels nacionalismes que conec bastant, TOTS menys el nacionalisme vasc es manifesten en un estat, monarquia, regnat o frontera històrica important. Tant hipòcrita és aquest tipus de nacionalisme que vol recalcar que un país va treure la llibertat d'un altre (com és el cas de l'onze de setembre a Catalunya al recordar la caiguda de Barcelona a mans dels borbons). Recordem el significat territorialista i partidista d'un tipus de corona monàrquica, que, als meus ulls, és igual d'impertinent, explotadora i vividora que un borbó, i que es mereix, de la meva part la mateixa estima: cap. Recordem d'on ve la senyera, que és de la corona d'aragó, i quants desatres i invasions van realitzar privant de la independència a d'altres nacions que potser també reivindicaran la seva independència en un cercle que mai s'acaba.


De tradicions a moltes zones n'hi ha moltíssimes, però, la meva opinió: Tradició i cultura no és nacionalitat i pàtria, ni espanyola "gran i lliure" ni catalana "petita i independent": Al final, anem al mateix lloc. Estimar la cultura i la llengua no és portar una bandera a un acte ni a un concert, sinò utilitzar la tradició perquè t'agrada en el dia a dia, revifant-la i motivant-la al teu entorn. A més, per a reivindicar una cultura cal tenir en compte la realitat social: no demaneu als inmigrants, els pitjor pagats i tractats de la societat i l'estat, que aprenguin la cultura catalana sense agraïment social.
"UN PATRIOTA, UN IDIOTA"